LA MEVA VIDA D'ADDICTE

Hola, em dic Marcos, al dia d'avui tinc 40 anys i porto 9 anys recuperat i quan dic recuperat, no em refereixo solament al fet que no consumeixo cap droga, sinó que també e hagut de posar tota la meva vida i part emocional en el seu lloc.

Recordo, que des de ben petit ja tènia certes conductes que no eren del tot sanes i que també em van diagnosticar de TDAH, però està clar que d'això sóc conscient ara.

El tema familiar també estava molt desestructurat i vaig tindre una infància en la qual res em van ensenyar i per tant em vaig haver de fer càrrec de certes coses que realment no em pertanyien, ja que m'hagués tocat viure com el que era, un nen.

Des de ben petit, sàvia que amb el meu pare hi havia alguna cosa que no anava bé, fins que em vaig anar adonant que el meu pare maltractava a la meva mare verbalment i que sempre hi havia força merder a casa.

Amb el temps això va ser a més i va començar el maltractament físic cap a ella i cap al meu i aquí és on comença tot a fotre's cada vegada més.

Suposo que el meu pare va decidir anar-nos a viure a Àustria, amb l'esperança que allí les coses canviarien per a millor, però està clar que no va anar així.

El mal tracte era continu i jo, ja sàvia que quan ell entrés per la porta començava tota la història, fins que jo ja em començava a ficar pel mig d'aquestes històries amb l'única intenció d'enfocar el maltractament cap a mi, ja que mentre estava enfocat en mi, la meva mare estava fora de perill i ja m'era igual si em pegava més o menys.

Tot això va acabar un dia el qual va aparèixer la meva mare amb la meva germana sota el braç i em comunica que es tornava a Espanya, cosa que en aquest moment, jo ho veia el més normal, però no sàvia que això quedaria gravat emocionalment com un abandó cap a la meva persona.

La meva mare es va marxar i jo em vaig quedar amb el meu pare i la història va continuar amb mi durant un bon temps, fins que em vaig anar a viure amb els meus avis. Als 8 anys vaig tenir el meu primer contacte amb les drogues i tot va començar com un joc entre nens.

Als 11 em vaig trobar al meu pare penjat en la cambra de bany de la seva casa i en ser sincer va ser com un alliberament per mi, ja que per fi s'havia acabat tot.

La veritat és que sense ser conscient no havia acabat gens, sinó tot el contrari, començava tot.

També haig de dir que gràcies al meu avi que va ser el que sempre estava per mi i va ser el que realment es va fer càrrec de mi en tot i estar agraït que la meva germana no hagues de passar per gens de tot això.

Jo seguia consumint drogues quan m'ajuntava amb els amics i als 16 em vaig anar a viure a Espanya amb la meva mare.

Aquí és on a part de l'alcohol que ja consumia, començo a tenir contacte amb els porros, èxtasis, lsd, speed, cocaïna, heroïna fins que vaig acabar fumant crack i tancat en una habitació i la meva vida girava solament per poder consumir.

Sempre venent drogues per poder consumir jo i amb problemes amb l'autoritat, amb altres traficants i també amb els compradors.

A part de tot això vaig perdre parelles, treballs, amics, una germana i una família i el més important és que em vaig perdre jo mateix.

Les drogues t'ho treuen tot en aquesta vida i jo era una persona sense valors, sense autoestima, sense conèixer-me a mi mateix, sense salut, sense tenir res definit en la meva vida, trencat en mil trossos, amb diverses sobredosis, Etc. Etc.

Vaig provar diversos tractaments però solament ho feia per callar boques en el meu entorn, fins que vaig ser “obligat” per la família a anar a un centre.

La veritat que jo no pretenia en cap moment deixar de consumir, i ja estava pensant en la qual anava a embolicar quan em deixessin anar del centre.

Al centre la tènia embolicada de tal manera que em van expulsar dues vegades i al final vaig haver de fer les coses com se'm demanaven si realment volia sortir d'aquesta presó sense barrots que són les drogues. Està clar que el tractament és molt dur i que has de tornar a aprendre a caminar per la vida sense drogues i a moure't d'una altra manera.

Per tant si faig un recompte dels anys que vaig viure així em donen tants com uns 25.

Al dia d'avui totes aquestes coses que vaig perdre per les drogues, ho torno a tenir al meu costat i aquesta clar que no han canviat ells, sinó jo.

El tema emocional també ho tinc en el seu lloc i tot el que passo a la meva infància perdonat, ja que també ho entenc d'una altra manera diferent i per tant no tinc cap sol motiu o excusa per consumir cap droga.

Tinc una vida del més normal que es pot arribar a tenir, ja que jo trio a cada moment el que vull fer amb ella i àdhuc m' ha donat temps a realitzar uns estudis i al dia d'avui estic exercint com a terapeuta en drogodependències i problemes de la infància i amb diversos projectes per realitzar.

Se que sona malament el que diré però gràcies a tots aquests quilos de droga que vaig consumir, al dia d'avui sóc qui sóc.

Recordar sempre que el que comença com un joc, no acaba com un joc i no li regaleu les vostres vides a les drogues.

Si necessita ajuda, no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres. El nostre equip de professionals ofereix assessorament per abordar junts la manera més efectiva d'afrontar el problema en qüestió i potenciar uns hàbits sans, que ajudin al pacient en la seva total recuperació.