Hola, el meu nom és Jordi i sóc addicte

Fa 8 mesos que em vaig posar en recuperació i puc dir que fa 8 mesos que ha començat una nova vida per a mi i pels quals m'envolten.

M'ha costat molt assumir que tinc aquesta malaltia anomenada ADDICCIÓ, de la qual tant es desconeix i podria dir que encara ho estic digerint.

Però si em poso a mirar enrere i gràcies a l'ajuda dels terapeutes i dels companys, m'he adonat que les meves conductes addictives ja van començar sent un noi.

Quant a substàncies, si no recordo malament, vaig començar a consumir alcohol amb 14 anys, a les típiques festes de poble i festes que organitzàvem nosaltres mateixos.

Jo era un noi tímid i l'alcohol feia què perdés aquesta timidesa a l'hora de relacionar-me amb la gent, sobretot amb les noies.

Al principi els meus consums d'alcohol van ser baixos, ja que només consumia esporàdicament quan acudia a alguna festa.

Però amb el temps aquests consums van anar augmentant.

Als 17 anys vaig començar a fumar porros. Aquí va ser quan va començar a baixar en picat el meu rendiment escolar.

Vaig començar a faltar a les classes i enginyar-me-les perquè els meus pares no s'assabentessin i així no defraudar-los.

Donant inici a les mentides.

Quant a les festes, ja vaig començar a anar més sovint a discoteques i els colocons cada vegada eren majors, ja que ajuntava alcohol, tabac i porros i no hi havia nit que no acabés pels terres o enmig d'alguna baralla.

Les meves festes van canviar radicalment quan amb 18 anys i amb el permís de conduir recentment tret, vaig provar la cocaïna.

La droga que 8 mesos enrere gairebé em treu la vida.

Però que en aquells moments em semblava que em tornava invencible, que podia amb tot, que tots els meus problemes desapareixien, que la gent et volia més i un cúmul de coses que no eren reals.

Que només dura el que dura l'efecte de la droga. Una realitat fictícia. Els meus consums al principi eren esporàdics.

Moltes vegades ho utilitzava per baixar l'efecte de la beguda i així poder seguir bevent més i per treure'm el cansament i seguir amb la festa fins a l'endemà, fins i tot durant dies sense menjar ni dormir.

Al principi eren consums bastant controlats i entre diversos amics o companys de festes.

Però amb el temps el meu cos es va anar acostumant a la substància i vaig augmentar els consums progressivament.

Amb el temps, vaig començar a comprar la droga d'amagat de tot el món.

Ja era bastant fort la dependència que tenia a la cocaïna.

Tant que, no sàvia anar de festa sense abans tenir els meus grams corresponents en la butxaca i encara així sempre acabava comprant més i més.

Així van passar els anys.

La veritat que els recordo tots bastant similars.

Molts canvis de treballs i algun negoci que no duraven perquè em cansava o avorria i enganyant a la meva núvia la majoria de caps de setmana per poder seguir consumint a la meva voluntat sense que ella s'assabentés.

I mentre passaven els anys m'anava separant inconscientment del meu grup d'amics i ajuntant-me cada vegada més amb gent que consumia com jo.

Durant aquests anys vaig intentar deixar-ho diverses vegades, però sense cap èxit.

No aguantava més de tres setmanes seguides sense consumir cocaïna i entre setmana consumia alcohol pràcticament diàriament, així era la meva dependència.

El meu gran declivi va començar aproximadament un any abans de posar-me en tractament.

Vaig crear una empresa a la qual havia de dedicar moltes hores i em vaig veure amb molts diners en poc temps.

Aquí els meus consums de cocaïna van augmentar considerablement, però seguien sent els caps de setmana.

Vaig començar a veure que se m'estava anant de les mans, encara que ja feia temps que havia perdut el control, però no ho volia veure i li vaig proposar a la meva núvia tenir un bebe, amb l'esperança que s'acabés tot.

Que això em fes reaccionar. Però l'efecte va ser tot el contrari.

En quedar-se embarassada els meus consums van augmentar molt més.

Vaig començar a consumir entre setmana fins al punt que la meva vida es va fer totalment ingovernable i em vaig veure obligat a demanar ajuda.

Va ser una decisió molt difícil de prendre perquè costa molt reconèixer que tens un problema i fer-ho davant de la teva família.

Però avui en dia puc dir que és el millor que he fet mai.

La recuperació està sent dura. Podria dir que el treball més complicat que he fet en la meva vida i alhora l'únic important de debò.

Quan un comença, ho veu tot negre i no troba cap sortida.

Però a poc a poc, fent-te el treball diari i sobretot deixant-te dirigir pel centre, el camí es va buidant i ho comences a veure tot més clar i a entendre moltes coses.

Jo, en aquests gairebé 9 mesos que fa que vaig començar, he après moltes coses.

He vist que tinc una família que em vol i em dóna suport abans de res, igual que la meva núvia, que malgrat tot segueix estant al meu costat donant-me força cada dia per seguir endavant.

Tinc un tractament on anar a deixar anar les meves ganes de consumir, uns bons terapeutes i uns bons companys.

Un fill preciós que em dóna la vida cada vegada que el veig.

I encara que sé que em queda molt camí per recórrer, ara em veig més preparat i amb més força que mai.

Si necessita ajuda, no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres. El nostre equip de professionals ofereix assessorament per abordar junts la manera més efectiva d'afrontar el problema en qüestió i potenciar uns hàbits sans, que ajudin al pacient en la seva total recuperació.