Inicia , Tratamiento de adicciones
Inicia , Tratamiento de adicciones
Inicia , Tratamiento de adicciones
Inicia , Tratamiento de adicciones

LA RECUPERACIÓ NO ÉS NOMÉS ABSTINÈNCIA, TAMBÉ HA DE COMPORTAR CANVIS

LA RECUPERACIÓ

El procés de recuperació es pot dividir en tres etapes per al seu estudi i comprensió.

Cadascuna d'aquestes etapes porta en si mateixa, una necessitat bàsica del procés de recuperació i està associada a una sèrie de tasques que asseguren que la recuperació es mantingui en marxa.

Primera etapa: La tasca bàsica és deixar anar la necessitat de control sobre l'ús, ja sigui de substàncies, en el cas de les addiccions químiques, o bé de conductes addictives, en les conductuals.

Segona etapa: En aquesta fase tota l'energia està enfocada a recuperar-se dels efectes nocius que l'ús compulsiu ha tingut sobre la vida de la persona en recuperació.

Tercera etapa: En aquesta fase es produeixen els primers canvis interns, de pensament, sentiments i actitud pel que fa a l'ús de la droga.

Quarta etapa: Aquí es produeixen els canvis externs. La reparació de l'estil de vida danyat per l'addicció i el desenvolupament d'un estil de vida més sa i equilibrat.

Cinquena etapa: Aquesta etapa està definida per la superació dels assumptes emocionals i familiars pendents, que provenen de la criança, la infantesa i l’adolescència.

Etapa de manteniment: Aquesta etapa es basa en la capacitat per mantenir una vida equilibrada i un creixement personal continu.

Totes aquestes etapes se sobreposen les unes a les altres i no existeix realment una frontera exacta que les separi, tot i això funcionen per poder situar-se en les tasques pertinents al moment que es viu en la recuperació.

Mentre que la recuperació és el procés mitjançant el qual l'addicte deté el seu ús i produeix canvis positius en el seu estil de vida, el tractament es defineix com una sèrie d'activitats clíniques estructurades que s'utilitzen amb la finalitat d'ajudar al malalt a reconèixer i aturar l'addicció activa; així com a promoure i mantenir la recuperació sostinguda.

És necessari aclarir la relació entre aquests dos processos que actuen de manera harmònica i coordinada.

La recuperació és per a tota la vida i el seu objectiu és el de millorar la qualitat de vida de l'addicte en recuperació.

El tractament està delimitat a un període de temps, encara que podria ser necessari diverses sessions de tractament al llarg de la vida de l'addicte.

L'objectiu del tractament és poder assistir al pacient per aconseguir la seva recuperació.

La intervenció clínica és eficaç per començar el procés de recuperació.

La intervenció familiar és un procediment dirigit a poder ajudar l'addicte a prendre la decisió d'entrar en recuperació.

Aquesta intervenció ha de ser guiada per un professional entrenat i es basa en el poder de la família com a grup de pressió positiva.

Si en aquest moment es fa un diagnòstic adequat de l’addicció, és més probable que es faci una recomanació de tractament específic.

És recomanable assessorar-se amb un professional de l'addicció que estigui entrenat en aquesta àrea i compleixi amb els requisits per poder ser d'ajuda.

Encara existeix molta desconeixença en la comunitat professional sobre el tema de l'addicció. Tot i que també hi ha una població, cada vegada més gran, de professionals que estan compromesos amb l'entrenament, l'actualització i la qualitat de l'atenció necessària per treballar l'àrea del tractament de les addiccions.

No existeixen "cures" ràpides o màgiques; el simple fet de proposar-les denota un gran desconeixement del tema.

A més a més, aquesta actitud és precisament el centre de la dinàmica mental de l'addicció: la recerca obsessiva de la solució ràpida, la substància màgica, la persona, el lloc o la cosa que ens "arreglarà" la vida.

El tractament de les addiccions ha de ser integral, sistèmic i estratègic, abordant la quantitat més gran de nivells possibles: personal, familiar, laboral, social, etc. i s'ha de tenir en compte a la persona de manera integral i completa.

Els canvis psicosocials són el focus en el qual la majoria de l’energia del tractament s'invertirà, ja que és on la possibilitat de canvi constructiu és més elevada.

Les diferents eines terapèutiques poden i han de ser utilitzades de manera integral, tenint en compte les necessitats especials de cada persona, però mai com a substitut del tractament psicosocial.

Cada pla de tractament individual hauria de basar-se en la severitat del procés addictiu, les característiques individuals de la persona i la situació de funcionament psicosocial en aquest moment.

Els estudis demostren que un pla equilibrat que combini assistència a grups d'autoajuda i seguiment professional, és la teràpia més efectiva en els pacients que no necessiten estar internats.

QUÈ ÉS LA RECUPERACIÓ?

La recuperació no és només abstinència, ja que més a més ha d'acompanyar-se de canvis, que promoguin i sostinguin un estil de vida saludable i de millor qualitat. Aquests canvis inclouen, a part de l'abstinència completa, una sèrie de transformacions internes i externes.

CANVIS INTERNS

Els canvis interns són aquells que es produeixen en la forma de pensar, sentir i actuar de l'addicte en recuperació.

Acceptar l'addicció com un problema: La negació és part de l'addicció i ningú dedica ni temps ni energia a resoldre un problema que no pensa que existeix. L'acceptació del problema és un procés que demana temps.

Reconèixer les distorsions de la raó: El pensament addictiu i totes les distorsions de la raó en l'addicció són part del problema. Reconèixer i tractar aquestes distorsions són tasques fonamentals de la recuperació.

Perdre la preocupació per l'ús: Els pensaments obsessius i la preocupació per l'ús, disminueixen ràpidament amb l'acceptació del problema i la pràctica d'activitats de recuperació. Tot i així, pot haver-hi somnis i pensaments repetitius que siguin incòmodes.

Desenvolupar i fomentar una actitud de recuperació que sigui útil per enfrontar-se al dia a dia i viure amb humilitat i prudència. Cal encarar les situacions de risc sense pressions, buscant l'ajuda necessària de manera proactiva, assumint la responsabilitat dels seus propis pensaments, emocions, conductes i decisions.

Detectar i gestionar els desitjos i pensaments d'ús, així com la conducta de recerca addictiva, és un procés que pot exigir cert temps. Tant aquests desitjos com els patrons de conducta de recerca són automàtics i tendeixen a perdre força amb el temps.

Aprendre a gestionar els sentiments: Les emocions poden ser incòmodes en la recuperació inicial, a causa del fenomen de "l’amplificació emocional", causat per la química cerebral desordenada. Un cop es retira “l’anestèsia emocional" que produeix l'ús o el comportament addictiu, de sobte apareixen moltes emocions lliures. La culpa i la vergonya poden ser sentiments molt forts i potenciar conductes d’auto sabotatge.

Desenvolupar l'assertivitat i la comunicació, de manera que pugui haver-hi una major connexió amb les relacions importants, que segurament s’han vist malmeses a causa del comportament addictiu anterior. Aprendre a posar límits adequats, així com expressar les necessitats de manera simple i directa, són habilitats valuoses per a una recuperació sostinguda.

Creixement personal: L'àrea emocional és una de les més afectades en el desordre addictiu. El creixement individual és un factor clau en la millora de la qualitat de vida.

CANVIS EXTERNS

Els canvis externs estan dirigits a canviar l'entorn més immediat, produint un mitjà d'acord amb el procés de recuperació. Moltes vegades les recaigudes succeeixen perquè aquesta àrea dels canvis no es pren amb la seriositat que li correspon.

Evitar persones, llocs i coses relacionades amb el consum: Tots els disparadors dels desitjos i pensaments de consum són instàncies de risc, que han de ser evitades de manera enèrgica. S'entén que aconseguir-ho no és fàcil, però no es tracta de “desafiar" al risc, sinó d’evitar-lo. Canviar les relacions interpersonals pot ser una tasca difícil, especialment la de posar límits amb aquelles persones significatives per a l'addicte que encara estan en actiu.

Desenvolupar una nova xarxa de contactes, assistint a reunions d'autoajuda o recuperant relacions antigues, que siguin sanes, o allunyades del consum i lliures de risc. Establir una relació amb un professional de tractament, assistir a serveis esportius, involucrar-se en voluntariats, són tot activitats que poden augmentar la nova xarxa de contactes.

Elaborar un pla d'ocupació en la recuperació, que serveixi de guia per portar un dia a dia estructurat i ordenat. Així, és més fàcil adonar-se quan un està descuidant o fallant en el procés terapèutic.

Millorar l'alimentació i els hàbits d'higiene és necessari en el procés de recuperació, no només perquè és positiu per a la salut en general, sinó que també perquè produeix una major lucidesa mental, una major autoestima i crea resistència als desitjos de consum.

Descansar i dormir adequadament són canvis que ajuden a restablir tot el nostre organisme.

Llegir i estudiar sobre l'addicció i la recuperació és una necessitat que mai acaba, a causa de l'amplitud dels canvis que es realitzen. Aconseguir llibres i un llibre de pensaments diaris, per tal de poder començar el dia amb una lectura inspiradora, es podria convertir en un hàbit saludable per a la ment i l'ànima.

Restablir l'economia a causa dels possibles deutes causats pel consum, estar disposat a liquidar els comptes pendents i evitar tenir diners a la butxaca són requisits indispensables per al correcte procés terapèutic. Aquesta àrea és tan important perquè l'addicte no sap gestionar els diners d'una forma responsable.

Totes aquestes necessitats de canvi plantegen una situació que pot generar confusió o estrès, ja que s'estan abandonant models antics i adquirint-ne de nous. Aquesta sensació és temporal i va perdent intensitat amb el pas del temps i amb l'avanç de la recuperació. És summament recomanable que l'addicte en recuperació tingui suport i assessoria qualificada per poder portar aquestes tasques endavant.

Si necessita ajuda, no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres. El nostre equip de professionals ofereix assessorament per trobar junts la manera més efectiva d'afrontar el problema en qüestió i potenciar uns hàbits saludables, que ajudin al pacient en la seva total recuperació.