Inicia , Tratamiento de adicciones

QUÈ S'ENTÉN PER CONDUCTA ADDICTIVA?

Les conductes addictives es caracteritzen per la capacitat que tenen per produir una gratificació immediata o l’alleujament d'algun malestar. Per això, és fàcil que acabin generant dependència, és a dir, un model de comportament desadaptatiu, que condueix a una deterioració global de la persona.

Sota la denominació genèrica d'addiccions o conductes addictives s'inclouen un grup de trastorns amb un patró de consum repetitiu, que provoquen en l'individu una pèrdua de control sobre l’addicció, originant problemes mèdics, socials i psicològics. Aquí apareixen els primers punts claus per definir-les, que són la pèrdua de control sobre la mateixa addició i el patró de consum repetitiu.

És necessari un temps de consum continu i que aquest temps es produeixi malgrat el dany que causa.

Encara que la majoria de l'experiència està basada en els trastorns per consum de substàncies, cada vegada més, es defineixen trastorns inclosos en la categoria d'addiccions psicològiques, en les quals no hi ha consum de substàncies, com per exemple: la ludopatia, l'addicció al sexe, les compres, a la feina o a internet. Totes aquestes activitats compleixen els requisits per ser classificades com a conductes addictives, per això, molts terapeutes classifiquen les addiccions segons si són amb consum de substàncies o sense.

QUAN POT CONSIDERAR-SE QUE UNA CONDUCTA HA GENERAT UNA ADDICCIÓ?

Les addiccions s'inicien com a conductes plaents, però posteriorment, en un termini variable per a cadascuna d'elles, esclavitzen al subjecte, que se sent obligat a repetir-les, tot i el malestar que li estan provocant.

Es parla d'addicció quan la conducta o substància addictiva implica al subjecte una absoluta dependència. La persona redueix progressivament el seu camp d'interessos i les seves obligacions, de manera que la conducta addictiva acaba per acaparar la seva vida. L'addicció per definició implica pèrdua de llibertat, per la qual cosa té un caràcter perjudicial.

HI HA SIS INDICADORS CLARS D'UNA ADDICCIÓ

Objecte de desig: Sempre hi ha un objecte de desig. Aquesta és la substància, cosa, activitat o relació que condueix a l'addicció, ja sigui alcohol, menjar, sexe, joc, pornografia, internet, drogues, o qualsevol altra cosa que provoqui idees obsessives i derivi en comportaments compulsius.

Preocupació: Existeix una obsessió amb l'objecte de desig, una necessitat de la cosa que provoca l'addicció.

Comportaments guiats: Existeix una compulsió per reduir l'ansietat i satisfer l'obsessió que provoca el comportament addictiu.

Falta de control: L'addicció sempre implica una pèrdua de control sobre els pensaments, sentiments, idees o comportaments quan apareix la cosa desitjada. Fins i tot quan un addicte intenta aturar o tallar els seus comportaments addictius, falla en l'intent. Aquesta és la clau i la característica central de l'addicció i la dependència.

Dependència: Hi ha una dependència respecte a l'objecte del desig, física o psicològica i només aquesta cosa pot satisfer el desig de l'addicte (almenys temporalment).

Conseqüències negatives: L'addicció sempre va acompanyada de conseqüències negatives. Una de les conseqüències més comunes és la depressió. El desig més gros d'un addicte és aconseguir la delerosa felicitat, quan veu que no és possible aconseguir-la amb la cosa desitjada, entra gradualment en una depressió que, al seu torn, intenta superar amb un major ús o consum d'aquesta cosa desitjada.

ELS PRINCIPALS SÍMPTOMES DE L'ADDICCIÓ

Pèrdua de control en la vida de l'addicte per la substància legal o il·legal o la conducta addictiva.

Persistència en el consum malgrat les conseqüències adverses o negatives (perdre el treball, accidents de trànsit, baralles i agressions, de vegades, fins a perdre la tutela d'un fill, problemes amb la justícia, etc.).

Manipulació a totes les persones que envolten a l'addicte per la necessitat imperiosa de consumir, que per a l'addicte és necessària i no pot controlar.

Autoengany, quan el malalt que vol deixar les drogues, promet que no tornarà a consumir, realment ho creu així, encara que sense un tractament efectiu, per molta força de voluntat que es tingui, és impossible. També la falsa creença del consum controlat, l'addicte pensa i creu que controla, que la pròxima vegada no se li n’anirà de les mans el consum.

Negació del problema, l'addicte minimitza els desastres dels seus consums, "jo no tinc un problema, bec o consumeixo el normal".

No fa falta que la persona malalta consumeixi al matí o cada dia, per tenir una dependència a l'alcohol, altres drogues o conductes.

"EL MALALT NO CONSUMEIX PERQUÈ TÉ PROBLEMES, TÉ PROBLEMES PERQUÈ CONSUMEIX"

L'addicció és una malaltia primària, crònica amb factors genètics, psicosocials i ambientals que influencien el seu desenvolupament i manifestacions. La malaltia és freqüentment progressiva i fatal. És caracteritza per episodis continus o periòdics de: descontrol sobre l'ús, ús malgrat conseqüències adverses i distorsions del pensament, més notablement negació.

Inicia, Tractament d'addiccions

Si necessita ajuda, no dubti en posar-se en contacte amb nosaltres. El nostre equip de professionals ofereix assessorament per trobar junts la manera més efectiva d'afrontar el problema en qüestió i potenciar uns hàbits saludables, que ajudin al pacient en la seva total recuperació.