Inicia , Tratamiento de adicciones
Inicia , Tratamiento de adicciones
Inicia , Tratamiento de adicciones
Inicia , Tratamiento de adicciones

L'ADDICCIÓ ÉS UNA MALALTIA RECONEGUDA PER L'O.M.S. (ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT) DES DE FA DIVERSES DÈCADES

És una malaltia del cervell. Es caracteritza per la pèrdua del control en el consum d'una o diverses substàncies o en la realització de diverses activitats de manera compulsiva (sexe, joc, compres, internet, etc.). L'addicte segueix mantenint la seva conducta malgrat les conseqüències negatives que comporta, entrant en un bucle d'autodestrucció del que solament pot sortir amb el tractament adequat.

L'ADDICCIÓ

L'addicció és una malaltia, així ho determina l'O.M.S. (Organització Mundial de la Salut), que consisteix en una síndrome constituïda per un conjunt de signes i símptomes. El seu origen ve per diversos factors, entre els quals podem esmentar factors biològics, genètics, psicològics i socials. Cal tenir clar que l'addicció és una malaltia greu, crònica i mortal, de la qual el pacient no pot sortir-ne sense l'ajuda terapèutica adequada.

L'addicció és una malaltia que va més enllà de la decisió i la voluntat, que s'escapa del control de l'addicte.

Al ser una malaltia que es caracteritza per l'autoengany, el subjecte arriba a creure que no està realment malalt i que, per tant, “pot controlar el consum de substàncies”.

L'addicte és un malalt, un esclau de la seva addicció. Al principi se sent com una persona intel·ligent, convençut que fa el correcte, sense valorar les conseqüències dels seus actes i enganys.

Doble vida, xantatges, manipulacions... Tot plegat el porta a una deterioració tan brutal que acaba destapant la realitat que amaga.

Els addictes són persones amb un buit interior, incapaços d'estimar-se a si mateixos ni d'estimar als altres, viuen empresonats al seu propi món.

La majoria d'addictes creu que per superar el problema n'hi ha prou exercint autocontrol i força de voluntat, però no és tan senzill.

Un dels impediments perquè un addicte es recuperi és confiar exclusivament en la seva voluntat, que encara que és determinant a l'hora d'apartar-se del problema, no és suficient per si sola. Normalment, a no ser que la vida el posi davant d'una situació extrema, és molt probable que torni a recaure.

El primer pas per vèncer l'addicció és l'acceptació, reconèixer que es té un problema i que s'ha perdut el control. Aquest és el començament.

La majoria de gent pot deixar de consumir o reduir el consum de qualsevol substància quan ho desitja. Per això, els addictes creuen que poden deixar de ser-ho si hi posen suficient força de voluntat. Tanmateix, quan una persona es converteix en addicte no se'n surt sola. Malauradament, amb la força voluntat no en fa prou.

Encara que insisteixi, li espera la derrota. La manera més eficaç per aconseguir que el pacient deixi de consumir i assoleixi un estil de vida adequat és a partir d'un tractament multidisciplinari. L'objectiu de l'addicte és la recuperació en tots els aspectes de la seva vida personal, social i professional.

No ens conformem amb el simple fet de no consumir. També és important aprendre a viure bé i poder abordar les situacions agradables i desagradables que poden sorgir durant la vida.

QUALSEVOL ADDICCIÓ POT TRACTAR-SE AMB ÈXIT

LA SIMPTOMATOLOGIA DE L'ADDICCIÓ ÉS

Dany o deterioració progressiva de la qualitat de vida de la persona, a causa de les conseqüències negatives de la pràctica de la conducta addictiva.

Pèrdua de control caracteritzada per la pràctica compulsiva de la conducta addictiva.

Negació o auto engany que es presenta com una dificultat per percebre la relació entre la conducta addictiva i la deterioració personal.

La desestructuració de l'entorn personal, social i familiar.

Quan es presenta aquesta simptomatologia de manera evident és fàcil detectar un cas d'addició, però fins que no s'arriba a aquest moment es passa per un silenci clínic difícilment detectable que, depenent del tipus de substància, pot durar molt de temps.

Diversos estudis demostren que les persones amb desordres addictius pateixen canvis neuroquímics. A més, és possible que hi hagi predisposició biogenètica a desenvolupar aquestes malalties. L'addicció pot existir per substàncies, relacions i/o activitats. De fet, podríem dir que la conducta addictiva és una però les manifestacions són diverses, d'aquí la possibilitat que l'addicte pateixi poli addiccions complementàries a diverses substàncies de consum, poli consum i al seu torn correlacionar amb conductes addictives en: Jocs d'atzar, sexe, treball, relacions interpersonals, internet.

FASES DE LA MALALTIA

La malaltia d'addicció, com moltes altres, és un procés on primer apareix l'anomenat enamorament, fase en la qual el pacient manté un consum de la substància sense que causi un perjudici evident a la seva vida.

En un segon estat la malaltia manté el que anomenem silenci clínic, on el pacient no és conscient del problema, ja que no hi trobem cap evidència.

L'última i tercera fase és l'exclusió de la malaltia, en què l'entorn del pacient pren consciència del problema encara que el pacient ho negui.

AMB EL TRACTAMENT ADEQUAT, TANT L'ADDICTE COM ELS SEUS FAMILIARS PODEN RECUPERAR LES SEVES VIDES

NECESSITAT D'AJUDA

És molt important entendre que un dels símptomes d'aquesta malaltia és l'auto-engany i la negació.

El malalt no acostuma a sol·licitar ajuda i, si ho fa, és en una fase molt tardana de la malaltia, on ja s'han produït destrosses a gairebé tots els nivells.

És per això que per evitar arribar a aquest punt, quan la família descobreix o té la sospita que el seu familiar pot estar malalt, ha de passar a l'acció.

Aquesta malaltia requereix, com havíem dit abans, un tractament especialitzat en el qual no només l'addicte participa, sinó que també la família o parella han de col·laborar de forma activa perquè tot el procés tingui el resultat òptim i esperat. És imperatiu que, una vegada es tingui la sospita que la malaltia és un fet, s'acudeixi al més aviat possible al centre especialitzat i tingui lloc una visita amb un professional o professionals per començar immediatament el tractament més convenient.

LES CAUSES : de l'addicció són genètiques, ambientals i socials. No és culpa de ningú ser addicte. L'addicció és una malaltia, no és un vici i tampoc es deu a la falta de força de voluntat; és un trastorn de conducta a causa d'alteracions neuronals.

EL DIAGNÒSTIC : Per establir un diagnòstic correcte és necessari realitzar una entrevista clínica detallada que permeti confirmar un diagnòstic, descartar altres patologies o descobrir patologies subjacents o duals. Quins són els senyals d'alarma? Canvis en l'aspecte físic, en l'estat d'ànim, en les relacions familiars i socials, en l'acompliment laboral o escolar, canvis en les rutines diàries, etc.

PATOLOGIA DUAL : És el terme que s'utilitza quan l'addicció a vegades ve acompanyada per una segona patologia psiquiàtrica. Pot ser primària al problema de l'addicció, secundària o pot donar-se de manera alternada. En qualsevol dels casos, en primer lloc cal tractar l'addicció. D'aquesta manera es podrà abordar el segon trastorn amb majors probabilitats d'èxit i millorant infinitament la qualitat de vida del pacient. La nostra feina consisteix a estudiar el cas, realitzar el diagnòstic correcte i oferir el millor tractament possible.

LA COADICCIÓ : La coadicció o codependencia és el trastorn emocional que pateixen els familiars de l'addicte. És una forma de dependència. El coaddicte deixa de costat les seves prioritats per centrar la major part de la seva vida en l'addicte. En les teràpies de grup tractem la codependència, igual que l'addició. Estem a la teva disposició.

PODEM AJUDAR-TE : Les addicions només es poden superar amb un tractament adequat. Per la nostra pròpia experiència personal en aquest camp i els nostres coneixements, sabem que podem trobar la solució al teu problema, estudiant el teu cas i buscant el tractament que millor s'ajusti a les teves necessitats.

Si necessita ajuda, no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres. El nostre equip de professionals ofereix assessorament per abordar junts la manera més efectiva d'afrontar el problema en qüestió i potenciar uns hàbits sans, que ajudin al pacient a assolir una recuperació total.